Els arbres i els arbustos són un sistema viu en equilibri amb el medi ambient, que respon a la seva pròpia informació genètica i a les condicions de l'entorn. Tenen diferents funcions, interrelacionades entre si i mantenen el seu equilibri.

L'arbre és un gegant que té al seu favor el temps. Nosaltres tenim pressa, ell no. En la poda cal saber per i per a què es poda un arbre o arbusto.

Els arbres fruitals es poden per a obtenir fruita i que aquesta estigui accessible. Respecte als arbres fusters, aquests es poden per a obtenir fusta de qualitat. Els exemplars de jardí es poden perquè siguin sans, seguros i estètics. En l'aixella de cada fulla es produeix una yema, que en la següent estació de creixement donarà lloc a una branca, flor o ambdues.

La millor forma de podar

S'ha de respectar el tall correcte, per l'arruga de la branca, per a evitar un desgast innecessari d'energia. El procés pel qual l'arbre 'guareix' les ferides de poda es diu compartimentació, i consisteix a aïllar la zona de teixits danyats, i crear nous teixits sobre ella.

La poda no rejuveneix: sempre suposa un desgast d'energia. Si està bé realitzada, aquest serà mínim, si està mal realitzada, el desgast any després d'any debilitará a l'arbre.

Si la poda és excessiva, provocarà una brotació exagerada, en un intent de la planta per recuperar el seu
equilibri perdut. Aquesta excessiva brotació es produeix a costa de l'energia emmagatzemada per la planta i
suposa un debilitament.

L'anclatge dels nous brots a la branca en què estan, pot ser defectuós. Hem de procurar al sistema de l'arbre les millors condicions de vida perquè pugui emmagatzemar energia
(bones condicions de sòl, nutrients, aireació radicular, il·luminació i espai vital).

En arbustos es poda generalment després de floració, eliminant les branques velles, les quals es creuen, o les quals entorpeixin el bon desenvolupament. En arbustos és fonamental saber si la floració es produeix en branca de l'any anterior o en branca del mateix any. Això s'esbrina mitjançant l'observació. La poda 'des de fora', és un despunte, que produeix molta ramificació en la part més externa, però que no atén a l'estructura de l'arbust. S´utilitza en la formació de tanques perquè siguin tupits.

Un arbre, una poda

En estat natural, l'arbre asseca la branca que ja no li serveix i després es desfà d'ella, just al contrari que la poda que realitza l'home. Una bona poda atén a les necessitats de l'arbre o arbust, que poden coincidir o no, amb les del jardiner. Cada arbre, cada arbust, cada planta, té una estructura i port distint, la poda ha de respectar aquestes característiques. L'època de poda abasta generalment tot l'any, amb excepció de la primavera i/o amb gelades. En arbres amb forta capacitat de rebrot, hauríem de podar després de la primavera.