Els gossos, igual que les persones, poden patir moltes malalties; gràcies als avenços en medicina veterinària cada cop se´n poden diagnosticar més. Davant qualsevol problema sanitari del nostre animal hem d´anar al veterinari, ja que és feina seva fer un diagnòstic i establir una medicació.

En aquest article assenyalarem les nocions bàsiques que ha de tenir el propietari d´un gos per poder identificar els símptomes que presenta el seu animal i diferenciar un trastorn lleu d´una malaltia que requereix una consulta professional.

COM PUC SABER SI EL MEU GOS ESTÀ MALALT?

Moltes malalties cursen amb símptomes molt clars, com vòmits, coixesa, inflamació d´una zona concreta, tos etc. Quan es presenten aquest símptomes és molt fàcil saber que el nostre animal té un problema, però n´hi ha d´altres que no en desenvolupen cap.

Un propietari amb experiència sap quan el seu gos no està bé, coneix el seu animal i ho nota. Un gos malalt canvia de comportament, busca llocs estranys per descansar, no demana per sortir a passejar, no té gana i està apagat. Es pot tractar d´una malaltia més o menys important, o senzillament d´un mal de cap, però com que no podem saber-ho amb certesa, aleshores serà aconsellable acudir al veterinari si aquesta situació dura més de 24 hores.

CÓM PUC SABER SI EL GOS TÉ FEBRE?

Els gossos tenen una temperatura corporal uns dos graus més elevada que les persones, per això sempre els trobem calents quant els acariciem. L´única forma segura de mesurar-ne la temperatura és posan´-li el termòmetre per via rectal: la temperatura normal és de 38 a 39 ºC; quan sobrepassa aquesta xifra podem considerar que el gos té febre.

També ho notarem perquè estarà aixafat, apàtic, no tindrà ganes de moure´s i pràcticament no menjarà res.

La cultura popular diu que si un gos té la trufa seca vol dir que té febre. Això no és cert del tot perquè si bé es compleix quan té febre, també pot tenir-la seca sense tenir-ne.

CÓM PUC SABER SI EL GOS TÉ DOLOR?

Tot i que no se sap del cert, hem de partir de la base que allò que ens produeix dolor a nosaltres també en produeix a l´animal.

Un gos amb dolor lleu canvia el seu comportament: està intranquil, es desperta a les nits i no té ganes de passejar ni de jugar. Són uns símptomes poc específics, però si observem aquesta conducta i no hi ha hagut cap canvi en l´entorn de l´animal (com per exemple l´absència del propietari, l´arribada a casa d´un altre animal, la visita d´un equip d´operaris per fer obres a casa), és molt probable que el nostre animal pateixi dolor.

Quan el dolor és més fort, si observem detingudament el gos podrem veure que respira més ràpid, posa les orelles cap enrere, té les pupil·les dilatades amb la mirada una mica perduda, pot bavejar, tenir tremolors i prendre postures poc habituals. Davant d´un dolor molt fort, com és el cas de pinçaments vertebrals o dolors còlics, el gos pot gemegar o cridar.

Quan el dolor és més fort, si observem detingudament el gos podrem veure que respira més ràpid, posa les orelles cap enrere, té les pupil·les dilatades amb la mirada una mica perduda, pot bavejar, tenir tremolors i prendre postures poc habituals. Davant d´un dolor molt fort, com és el cas de pinçaments vertebrals o dolors còlics, el gos pot gemegar o cridar.

En el cas que el dolor vingui del sistema locomotor, a més a més, l´animal tindrà problemes quan faci servir la zona afectada; així, per exemple, si té artrosi de malucs li costarà molt aixecar-se o pujar escales i coixejarà. 

Igual que passa a les persones, un gos adolorit està de mal humor i pot tenir reaccions agressives, sobretot si intentem tocar la zona que li fa mal. Hem d´anar amb compte perquè es tracta d´una reacció de defensa, i fins i tot el gos més bo i tranquil pot arribar a mossegar..