Història: Segons tots els indicis, procedeix de mesetes esteparies del nord de Xina, on ha viscut des de fa més de 2.000 anys. En llenguatge autòcton se li denomina "llengua negra" o "boca negra", encara que hi ha llegendes que li denominen gos-llop o gos-oso per la creença del seu parentesc amb aquests animals. També hi ha estudis que indiquen que el nom pot venir d'una paraula que en xinès significa aliment. Al llarg de la història ha estat emprat com caçador, com tirador de trineus per monjos de Manxùria (amb poc èxit ja que no resulta ràpid ni bon tirador) i, per supost, com animal comestible, amb una carn molt apreciada.

Característiques: D'extraordinària bellesa i port elegant, recorda a un lleó però amb llengua violácea, molt fosca. De poca alçada i cos compacte, no desprèn olors. S'accepten els colors negre, vermell, blau, crema o blanc, de vegades amb ombres (però no taques).

Comportament i caràcter: Animal d'un sol amo, bastant terc, de vegades dóna clares mostres de desobediència, pel que requereix una educació suau però ferma i pacient. Digne i indiferent, és com si guardés la compostura davant qualsevol circumstància. Considerat tot un "pasota", podem veure-li impasible davant l'ordre que li dóna el seu amo, complint un càstig, sota una tempesta de neu o després d'oferir-li una llaminadura.