El 1996 la ciutat de Barcelona va ser pionera a Espanya en posar en marxa la primera xarxa d’horts urbans regulats, que estableix com a única condició per a ser usuari ser major de 65 anys i viure al districte on es troba l’hort.
Des de llavors, altres ciutats han pres com a model el reglament d’aquesta primera xarxa i han desenvolupat projectes semblants.
Espais verds i ecològics plantats entre gratacels, fàbriques i polígons industrials, els horts urbans representen dins dels nuclis urbans una via de contacte amb la natura, alhora que aporten beneficis educatius, socials, ambientals, terapèutics i, en alguns casos, econòmics.
Per crear-los i desenvolupar-los, no cal disposar de grans extensions de terreny; es pot utilitzar un solar en desús, els terrats dels edificis o els balcons i les terrasses del propi habitatge.
La filosofia que regeix el funcionament dels horts urbans és la de l’agricultura ecològica, plantejada com una activitat lúdico-educativa en la qual l’objectiu no és aconseguir la millor collita, sinó conèixer la natura i practicar una agricultura respectuosa des del punt de vista ambiental.
Horts urbans als balcons
L’espai reduït de les ciutats per acollir horts ha contribuït que els balcons i els terrats dels habitatges es convertin en llocs idonis per al seu desenvolupament. I encara que s’aprecien grans diferències entre els uns i els altres, aquests espais contribueixen a mitigar l’efecte illa de calor urbà.
Fa uns anys, Tòquio va aprovar una norma que exigia que els nous edificis privats amb un terrat de més de mil metres quadrats cobressin, almenys, el 20% de la superfície amb horts.
Alemanya compta amb més de tretze milions de metres quadrats de terrats verds, i altres països on es promou aquest tipus d’horts són la Gran Bretanya, Hongria, Holanda, Suècia i els Estats Units.
Pel que fa a les cures que necessiten aquests horts, alguns experts asseguren que és més difícil mantenir un hort al balcó que a terra. L’exposició al vent és més gran i cal estar molt pendent de les necessitats hídriques de les plantes.
A terra, les arrels de les plantes troben recursos per aconseguir nutrients, però en una safata o un test les arrels no poden arribar molt lluny, per la qual cosa és important garantir que la terra estigui nodrida.
- Que el lloc seleccionat per a sembrar les plantes compte almenys amb cinc hores de sol diàries.
- Que estigui protegit del vent.
- Vigilar sovint la humitat de les plantes, ja que en un recipient petit és més fàcil que la terra s’assequi.
Beneficis socials dels horts urbans
Són molts els experts que coincideixen a subratllar els beneficis terapèutics i socials de l’horticultura. Per aquesta raó, en molts horts es disposa de parcel·les reservades per a pacients neurològics o amb algun tipus de discapacitat, i per a joves i adults en risc d’exclusió social.
A més, en el cas dels jubilats, les activitats relacionades amb la jardineria i l’horticultura els ajuda a mantenir-se en forma i a evitar depressions.
Però les bondats d’aquests espais ecològics urbans no acaben aquí. Els horts són una forma d’educació ambiental i nutricional. És per això que els ajuntaments concerten cada any un nombre més gran de visites amb diferents col·legis perquè els alumnes aprenguin al mateix temps que gaudeixen de l’oportunitat d’observar com es cultiva un enciam.
D’altra banda, el fet de fomentar el cultiu per a l’autoconsum, encara que només es tracti d’un parell d’hortalisses al mes, aporta una nova perspectiva sobre la seguretat dels aliments, l’ús de productes químics i la cura de la terra.
A més, aquesta activitat fomenta la consciència del reciclatge dels residus (l’adob que s’utilitza s’elabora amb residus orgànics), de la conservació dels espais comuns i la convivència. Al cap i a la fi, entre tots els usuaris han de mantenir la cura de l’hort, respectar les instal·lacions comunes i compartir les sortides d’aigua.
Com construir un hort al balcó
- Triem un lloc que rebi entre cinc i sis hores de sol diàries. Segons l’orientació, aquestes hores de sol poden variar al llarg de l’any, i això determinarà el tipus de plantes i les hortalisses que cultivarem.
- Evitem les zones amb vent o instal·lem algun tipus de protecció per al bon manteniment de les plantes (xarxes, tanques protectores…).
- Cal disposar d’una presa o dipòsit d’aigua a prop per a regar.
- Fem algun curs d’horticultura. Els gardens i informació d’algunes pàgines web especialitzades són bons llocs per iniciar-se en aquesta activitat. Hi ha centres de jardineria, com Garden Catalunya Plants, que ofereixen cursos d’horticultura, tècniques, etc…
- Comencem per plantar els vegetals propis de l’època: raves o enciams, que s’agafen en poc temps, les llavors germinen molt ràpid i necessiten poc sol.
- Controlem les plagues. Tot i que aquests petits horts són més controlables, no estan fora de perill d’insectes. Hi ha plantes que poden ajudar al seu extermini: la caputxina repel·leix el pugó i les plantes aromàtiques com l’espígol, la farigola o la sàlvia ajuden que fongs, aranyes i pugons no apareguen.
A Garden Catalunya Plants trobaràs tot el que necessitis per cultivar les teves hortalisses a casa. Des de taules de cultiu que s’adaptin al teu espai, eines, adobs, llavors, planter… i experts per ajudar-te o orientar-te quan ho necessitis.
T’esperem!
Fotografies: pxhere.com (excepte: foto 4 gràcies a delightfulchildrensbooks.com / foto 3 gràcies a guadanews.es) imatges alliberades dels drets d’autor sota Creative Commons CC0.