Una vegada que la família s’ha decidit a compartir la seva vida amb un gos el primer seria pensar quin serà el lloc del cadell: on dormirà?, on farà les seves deposicions fins que s’acostumi a fer-ho al carrer?, per on se li permetrà moure a la casa?

En resposta a la primera pregunta: el moment es presta per acostumar-lo a utilitzar un transportí, que li servirà de cau on protegir-se si té por o per dormir… i molt útil també per a portar-ho de viatge, a l’veterinari o a la perruqueria.

Per anar bé, hem de dedicar-li un lloc de la casa més o menys gran, lluny dels dormitoris, delimitat a manera de corralito, perquè aquest sigui el seu espai.

En el seu interior ha d’estar el transportí amb una manta o una tovallola en el fons perquè pugui estar còmode o mossegar si s’avorreix, el seu bol d’aigua (sempre neta) i joguines de diferents formes i colors que siguin aptes per a cadells.

Perquè pugui fer les seves deposicions cal que compti amb una zona amb un xopador per recollir-les (s’ha de canviar cada vegada que ho embruti), el més allunyada possible de l’transportí.

 

LA IMPORTÀNCIA DEL MENJAR

El cadell hauria de ser separat de la gossa amb vuit setmanes com a mínim, per estar segurs que ja no pren llet, ha rebut les lliçons maternes d’inhibició de la mossegada (la gossa l’hi ensenya quan comença a indicar-li quan pot o no menjar) i fins i tot les normes d’higiene.

com-preparar-la-arribada-de-cadell

Per donar valor al menjar i els premis en forma de llaminadures per a gossos (que serviran més endavant per al seu entrenament), mai s’hauria de deixar que el cadell mengi quan vulgui.

El bol de menjar s’ha de posar a la seva disposició en certs moments del dia; si no vol menjar, després d’una estona prudencial s’ha de retirar fins a la següent presa (segons les indicacions de fabricant del pinso o el veterinari).

Aquest és la millor manera de saber si menja o no; de no fer-ho en diverses ocasions caldria consultar a l’veterinari.

Però, a més, permet planificar els àpats, regular les seves digestions, controlar si ingereix o no aliments, s’empatxa o es indigesta, aspectes clau sobretot al principi.

Abans de portar-lo a casa s’ha de esbrinar quin aliment estava prenent per intentar donar-li el mateix.

Si no fos possible, el millor és comprar un sac petit d’un altre i observar si li agrada i ho tolera bé. En aquesta etapa, els canvis d’alimentació poden resultar perjudicials.

 

ENSENYA-LI A NO MOSSEGAR

Si el cadell no té inhibició de la mossegada pot fer mal al jugar.

preparant-arribada-cadell de foc

Una manera de fer això és esperar que et mossegui per a aquest precís moment donar un crit agut i prou fort perquè sàpiga que t’ha fet mal.

El joc ha de cessar immediatament després del crit, fins i tot marxant. Si estava fora del seu corralito li deus portar-hi i deixar-lo sol uns minuts; així aprendrà que quan mossega i fa mal s’acaba la diversió.

Torna per jugar una altra vegada amb ell una estona i dóna-li una petita llaminadura just abans d’anar-te’n perquè associï de jugar sense fer mal a més de divertit té premi.

També és important deixar-lo sol perquè aprengui a estar sense la família i evitar en un futur problemes per separació i hiperapego.

 

EVITAR L’ABANDONAMENT AMB UNA DECISIÓ RESPONSABLE

Adoptar o comprar un gos ha de ser sempre el resultat d’una decisió presa amb responsabilitat, mai per impuls o la lleugera.

Introduir un gos a casa implica un compromís, com si d’un contracte es tractés, respecte a aquesta vida que a partir d’aquest moment serà obligat tenir cura i protegir.

Un aspecte important a considerar és la sèrie de despeses que comporta tenir una mascota, sobretot un gos: alimentació, veterinari, higiene, joguines, corretges, cistella de transport, entrenament…

És clau pensar per endavant si es poden o volen afrontar. Així mateix s’ha de valorar si se li podrà dedicar temps (passejos, sortides), què es farà amb ell durant les vacances i absències…

A Espanya, 384 animals són abandonats pels seus amos cada dia, és a dir, més de 140.000 a l’any, segons un recent estudi de la Fundació Affinity,  el rècord europeu.

La dada mereix una seriosa reflexió sobre si serem capaços de compartir la nostra vida amb una mascota.