Els mesos d’estiu posen a prova la salut i benestar de les nostres plantes. L’aspecte del nostre jardí després de mesos de calor intensa i les absències per les vacances pot arribar a ser desolador.
Però no tot està perdut. Encara estem a temps d’esmenar la situació i tractar de posar a punt de nou les nostres plantes i jardí.
A continuació t’expliquem què fer per recuperar les plantes després dels mesos d’estiu.
REG I PODA
Tot i que la jardineria ha avançat considerablement i la tecnologia també s’ha posat al servei de les plantes ordenant el reg i amb la possibilitat de programar el degoteig d’aigua, no és estrany trobar a la tornada de les vacances amb què alguna de les nostres plantes presenta un aspecte deteriorat.
Fulles grogues i seques, troncs pelats o sense fulles, terres seques i esquerdades, denoten que hi ha parts mortes que obliguen a operar amb unes tisores de poda, amb molta cura i atenent només a les parts que han patit.
Si la planta presenta clars símptomes de sequedat, una cosa que es percep amb la senzilla maniobra d’introduir un dit a la terra, cal regar en abundància, evitant entollar, sent generosos en el reg, però més en períodes successius que d’una sola vegada.
Tot i que pot semblar contradictori, també els sistemes de reg provoquen el perjudici contrari: l’excés d’aigua. En aquest cas es procedeix a afegir torba seca, però recordem que no cal tornar a regar fins que la terra estigui ben seca.
ATENDRE LES ARRELS DANYADES
El fred o la calor treuen energia a les plantes i és probable que després de l’estiu l’arrel es trobi molt ressentida i sigui necessari trasplantar.
Però, molt important, no hem de trasplantar les nostres plantes si estan febles, a la tornada de les vacances. Segurament moririen. Cal recuperar la planta, donar-li temps, ia continuació un cop tinguem la planta forta i recuperada, realitzar el trasplantament perquè segueixi el seu desenvolupament i creixement ideals.
En el moment de trasplantar, cal no oblidar que en aquesta operació les arrels han d’estar humides, i així, si no es pot replantar el mateix dia, haurem de protegir-les del sol i del vent cobrint-les amb torba o plàstics humits.
Una vegada que la planta ocupi el seu espai, en acabar el trasplantament s’han de xopar les arrels i a partir d’aquí, regar amb cura per evitar que s’assequin i morin les arrels.
En els successius dies s’ha d’extremar el mim, però mai cal excedir-se en el reg ja que l’aigua sobrant pot sufocar les arrels que acaben podrint-se.
ATENTS A LES MALALTIES
Les plantes s’agafen a la vida i, per això, encara que l’aspecte i els símptomes ens anunciïn que el descuit estival els ha sumit en una depressió, les malalties normalment tenen cura.
Si el que necessiten és aigua, neteja o terra nova, els oferirem aquestes cures, però pot ser que les alteracions siguin més estructurals i que el seu deteriorament provingui de l’acció d’agents productors de malalties, com fongs, bacteris o virus.
Els fongs es manifesten de moltes maneres, a través de les quals podem detectar la seva presència sobre la planta malalta: les floridures, puntuacions negres o la Roya són clars signes de que estan actuant.
Signes de la presència de fongs:
Podridura dels plançons. És comú trobar-la sobre flors i peduncles de roser i cyclamen afectats. Es tracta d’òrgans ja morts que romanen a la planta secs, momificats, durant molt de temps.
Puntuacions negres. El normal és trobar-les sobre el coll d’algunes plantes, com els clavells i les clavellines. Es tracta d’una floridura blanca o blanc-rosat que denuncia la possible presència de fongs que originen els marciment.
Oïdi: Es tracta d’un feltre blanquinós que s’observa sobre la cara superior de les fulles de les plantes afectades (roser, evònim, begònia, calèndula, dàlia i zinnia) i que es desprèn fàcilment al raspar amb els dits, deixant sota seu una taca groguenca clorótica. Impedeix la fotosíntesi i l’absorció de nutrients.
Detall de planta afectada per Oïdi.
Roya: Es caracteritza per la presència de petites erupcions en el revés de les fulles de diversos colors (groc, ataronjat, bru vermellós, etc.). Afecten al roser, crisantem, clavell i gladiol, entre altres espècies.
Planta afectada per Roya.
Fumagina: Apareix en les fulles com una crosta fosca semblant al sutge, que està constituïda per estructures de fongs que es nodreixen de secrecions ensucrades produïdes per cotxinilles i pugons.
Planta afectada per Fugamina.
Les plantes es veuen perjudicades, ja que aquesta crosta impedeix la fotosíntesi i la transpiració normal, originant símptomes de clorosi i necrosi sota de la crosta. Aquesta malaltia pot aparèixer en qualsevol planta atacada per aquests insectes, i és freqüent observar-la sobre cítrics, gessamí del cap, llorer, heura, etc.
Les bacteris s’evidencien a través d’exsudats denominats zoogleas.
Els virus només són visibles amb la utilització d’un microscopi electrònic, a causa d’això es considera que no presenten símptomes. Sigui quina sigui la causa, l’única manera de fer front a la malaltia és acudir a productes químics que s’enfronten a l’agent patogen.
Aquests són alguns consells senzills de posar en pràctica i que de segur ajudaran a recuperar l’aspecte de les teves plantes i jardí. I recorda que tot el que necessites per la cura de les plantes el trobaràs a Garden Catalunya Plants.
T’esperem!