Tots els animals en alguna o altra ocasió emmalalteixen i els conills no són una excepció.

La majoria de les malalties en conills, sobretot les de pell, es detecten fàcilment a través del seu comportament o l’estat del seu pelatge i ulls.

SÍMPTOMES DE LES MALALTIES COMUNES EN CONILLS

Resulta molt fàcil detectar si hi ha algun canvi perquè deixa de tenir gana o comença a aprimar-se.

També pot tenir pèrdues de pèl o calbes que per res tenen relació amb la muda. Els afecta als ulls i se’ls posen vermells o plorosos.

Si detectem un comportament o aspecte en l’animal fora del comú, el més recomanable és acudir a una clínica veterinària, on es realitzarà un diagnòstic complet amb el tractament més adequat per a la mascota.

LES MALALTIES MÉS COMUNES

Hi ha una llarga llista de malalties que poden afectar aquests petits. Si bé, a continuació anem a nomenar les més sonades i les que és molt probable que passi la nostra mascota en algun moment de la seva vida:

Sarna: Es produeix per paràsits externs que provoquen picor, irritació i ferides a la pell. El seu tractament no té complicació, però ha de ser ràpid per evitar que evolucioni.

Diarrea: L’aparell digestiu dels conills és molt sensible. Tant que està exposat constantment a la irrupció dels coliformes i altres paràsits interns. L’animal perd energia i es deshidrata molt aviat, de manera que pot causar una gravetat considerable.

Mixomatosi: Els símptomes són inflamació de parpelles, orelles i mames i es tracta d’una patologia que pot ser letal. Es contagia per la transmissió de virus quan alguns insectes com els mosquits, piquen a el conill.

Tularèmia: En aquest cas l’animal deixa de menjar i cal fer prova de laboratori. És una de les malalties d’origen bacterià més perilloses per als conills.

Malformació en mandíbules o dents: Es tracta d’una malaltia hereditària que es localitza a temps pel creixement exagerat de les dents i en conseqüència, el desplaçament de mandíbula. En aquest cas és necessari un control periòdic.

Tinya de l’conill: És una malaltia molt contagiosa. Es percep per l’aparició d’un fong que afecta la pell de l’conill. Així, es veuen zones sense pèl de forma rodona i amb crostes especialment a la cara.

Cops de calor: Tot i tenir un organisme molt saludable, si exposem al nostre conill a temperatures elevades pot perdre la seva vida. Això es deu al fet que l’organisme pateix manca d’hidratació i marge per regular la seva calor corporal.

LA IMPORTÀNCIA DE LA PREVENCIÓ

Sempre és millor prevenir. Per a això hem de tenir en compte i seguir estrictament el calendari de vacunació que ens indiqui el veterinari.

És essencial també mantenir una bona higiene i una alimentació sana i equilibrada. El nostre petit necessita cures i mims. Necessita les nostres versions de arribat el cas en què el més mínim detall ens estranyi, actuar.

I, per descomptat, proporcionar-li exercici i un bon descans procurant que estigui sempre lliure d’estrès.