Azalees, camèlies, hortènsies, rododendres, brucs, callunes… Totes aquestes plantes tenen una cosa en comú: són plantes acidòfiles, és a dir, espècies que necessiten un substrat amb un pH menor de 7 per desenvolupar-se en condicions òptimes.
A més d’un substrat àcid (pH <7), les acidòfiles són, en general, espècies que necessiten temperatures suaus, humitat ambiental, pluja abundant i un emplaçament en semiombra o orientat de tal manera que el sol no les cremi.
No és casualitat que de Galícia al País Basc, en tota la cornisa cantàbrica, les hortènsies, camèlies, azalees i rododendres es donin amb tant esplendor, en solitari o convivint en massissos de gran bellesa.
En altres zones, la sequedat ambiental, la menor pluviositat, la força del sol i la presència de calç en els sòls -potser el factor més letal- suposen una dura prova per a aquestes plantes.
No obstant això, no per això cal renunciar a la bellesa de les acidòfiles, com veurem a continuació.
UBICAR-LES EN EL LLOC ADEQUAT
Les acidòfiles, en general, viuen millor a semiombra. En zones de forta insolació, l’ideal és que rebin el sol del matí i romanguin a l’ombra la resta del dia, especialment protegides del sol de ponent.
També es poden deixar directament a l’ombra, però donaran menys flors.
En el cas concret de rododendres, azalees i camèlies s’ha d’evitar l’exposició en els llocs on es produeixen gelades, ja que una descongelació ràpida provocada per la sortida del sol pot danyar les flors; de la mateixa manera, convé allunyar aquestes espècies dels murs molt assolellats perquè la reverberació danya les flors i fins i tot les fulles.
EL SUBSTRAT HA DE SER ÀCID
Per saber quin és el pH de la terra del teu jardí et caldrà utilitzar un reactiu.
Barreja dos terços d’aigua destil·lada amb un terra del jardí, submergeix una tira de paper de tornassol i observa la reacció: l’acidesa la tenyeix de vermell (-7) i l’alcalinitat, de blau (7+).
Si resulta que el substrat és alcalí pots fer dues coses: reemplaçar-lo per un substrat àcid o esmenar-lo.
Si prefereixes canviar-lo, hauràs de retirar uns 40 centímetres de gruix de sòl a la zona on vols instal·lar el massís i omplir-la amb terra de castanyer o de bruc.
Si vas a plantar acidòfiles en contenidors i testos de la terrassa, només has d´omplir-los amb aquest tipus de substrats.
Si l’opció és esmenar el sòl, hauràs de corregir el pH alcalí. Segons el grau d’alcalinitat de vegades n’hi ha prou amb barrejar la terra del jardí amb humus de fulles ben descompost, o amb torba rossa (pH 3,5) en proporció meitat i meitat.
Repeteix aquesta operació cada dos o tres anys, amb cura de no danyar les arrels.
El pH que necessiten hortènsies, camèlies, azalees, gardènies i rododendres, per exemple, ha d’estar entre 5,5 i 6,5; el de brucs i callunes pot ser encara més baix.
COM ACIDIFICAR L’AIGUA DE REG
Per efecte del reg -aigües dures o calcàries, com succeeix a l’àrea mediterrània, o amb potabilitzadors com l’hipoclorit de sodi-, el pH tendirà a pujar de nou amb el temps.
A les plantes en contenidor això passa encara que s’hagi emprat terra àcida en la plantació. La solució és acidificar l’aigua de reg.
L’aigua més beneficiosa per a les plantes acidòfiles és la de pluja; si tens manera de recol·lectar-la disposaràs del millor reg.
Les aigües dures es poden acidificar amb àcid cítric, el més adequat per a les plantes en test, o amb sulfat de ferro, per al cas dels massissos o exemplars del jardí.
Si vas a utilitzar àcid cítric tingues a mà paper de tornassol i prepara quantitats per diversos regs; procura un pH 5.
Has d´alternar l’aigua habitual amb aquesta, posant cura per no passar-te i produir un perjudicial excés de concentració de sals.
L’ideal seria poder mesurar el pH del substrat i procedir en conseqüència.
En el cas del jardí, per neutralitzar la calç de les aigües dures es pot regar abundantment un cop al mes al peu de les plantes amb una solució d’aigua i sulfat de ferro (segueix les instruccions de l’envàs, encara que sol ser de 3 a 4 grams per litre); fes els altres regs amb aigua normal i a l’hivern suspèn el tractament.
Si la superfície és gran, un cop l’any pots escampar directament sobre la terra sulfat de ferro en grànuls.
COM COMBATRE EL ENGROGUIMENT DE LES FULLES
Un dels efectes que produeix l’alcalinitat en les acidòfiles és la clorosi fèrrica, que s’evidencia en la pèrdua de color sobretot de les fulles noves, que es tornen pàl·lides o groguenques mentre les nervadures romanen fosques.
No és un fenomen uniforme: es poden veure a la mateixa planta fulles amb clorosi i altres sanes. Apareix perquè l’excés d’alcalinitat provoca un bloqueig del ferro i altres micronutrients presents en el sòl, que no es dissolen en l’aigua i no poden ser absorbits per les arrels. Amb un pH 8 ja pot presentar aquest problema.
Els quelats de ferro són un remei eficaç, ja que tenen una estructura química que preserva la seva solubilitat.
Són fertilitzants que es polvoritzen sobre les fulles (en poc temps reverdeixen), el mètode més còmode i convenient per a les plantes en test, o es dissolen en l’aigua de reg o s’escampen en grànuls directament a terra del jardí.
Produeixen taques a terra i la roba, de manera que cal aplicar-los amb cura. Cal respectar la dosi i la freqüència indicades (s’ha d’interrompre a l’hivern) per no provocar cremades.
A més, no s’han d’administrar la mateixa setmana que el sulfat de ferro.
Ara bé, tot i que evita la clorosi fèrrica, limitar-se únicament al tractament amb quelats no soluciona el problema de fons: és preferible acidificar el sòl, ja que s’alliberaran altres micronutrients valuosos per a les plantes.