La Sansevieria és una de les plantes d’interior més fàcils de conrear, gairebé indestructible, i es presta a la decoració verda més contemporània.

Només cal plantar molts exemplars de sansevierias petites en uns testos de línies senzilles i colors clars per aconseguir un efecte diferent. A més, purifiquen l’ambient!

Tan decoratives com a prova de distraccions (menys donar-lis aigua en excés, potser l’únic capaç de aniquilar-les), les sansevierias són úniques. Les seves llargues fulles coriàcies i punxegudes, rígides i planes, o cilíndriques, són el seu particular senyal d’identitat.

La varietat més coneguda i popular és la Sansevieria trifasciata ‘Laurentii’, l’espasa de Sant Jordi, de llargues fulles verdes planes i torsionades, generalment amb marges grocs.


Sansevierias de fulles cilíndriques

A partir de 2004 van començar a veure les Sansevieria cylindrica, les fulles sorgeixen del rizoma a manera de llances en ventall ( ‘Skyline’) o manats. En alguns exemplars fins i tot les veuràs trenades. Són verds o amb matisos grisos, i mostren estries longitudinals.

Les trobaràs de moltes mides. Més petits són els exemplars de Sansevieria kirkii, de fulles fines i aguditzades. Aquestes sansevierias de fulles cilíndriques et recorden als espàrrecs? No és casual, pertanyen a la mateixa família: Asparagaceae.


Cures: no et passis amb el reg

Poques plantes necessiten tan poques cures com les sansevierias. Això sí, no intentis plantar-la en el mateix test amb altres plantes: el poderós rizoma d’aquesta vivaç no admet companyes de test.

El reg és clau: Abans de regar-la comprova sempre que el substrat estigui sec i no et passis amb la quantitat. L’excés d’aigua pot causar la podridura del rizoma i la base de les fulles. Aquesta precaució ha de ser gran a l’hivern, època en què és millor no regar o, com a molt, una o dues vegades durant l’estació. No mullis el centre de la roseta. Com son plantes suculentes, capaços de retenir aigua en els teixits, no necessiten molta aigua. Les fulles són coriàcies, el que les protegeix de la deshidratació. Aquestes característiques els han permès adaptar-se a l’aridesa de les zones d’Àfrica de les que són natives.

Un ambient lluminós, càlid i sec: Les sansevierias necessiten llum per lluir colors més vius, tot i que s’adapten a altres condicions. Si es conreen a l’aire lliure serà necessari buscar-los un lloc en semiombra; el sol directe pot provocar cremades. Prefereixen les temperatures altes i comencen a patir quan el termòmetre baixa de 10º.

Escàs adob: Són plantes que provenen de terres pobres, per tant no necessiten molt adob. Durant la primavera i l’estiu se’ls pot donar guano líquid o fertilitzant per a plantes verdes en una dosi reduïda, diluït en l’aigua de reg, cada tres setmanes.

Lliures de plagues i malalties: Les plagues no solen afectar-les, en tot cas les cotxinilles cerosa i cotonosa, que s’han d’eliminar a mà amb prou feines es detecten. La seva major amenaça són els fongs de podridura que sorgeixen a causa de l’excés d’humitat en el substrat.

Trasplantament i multiplicació: Com moltes suculentes, les sansevierias prefereixen viure com més atapeïdes millor. No obstant això, quan les rosetes són tantes que ja no caben en el test, o el rizoma ha començat a escapar pels forats del test, caldrà trasplantar-les a un recipient una mica gran, separar algunes rosetes o dividir el rizoma.

Març i abril són els mesos ideals per fer-ho. Busca un nou test amb forats a la base, disposa en el fons una capa de còdols o putzolana volcànica, i afegeix un substrat que contingui fibra de coco, perlita o torba rossa gruixuda per assegurar-los un perfecte drenatge. Si separes fillols o rosetes, deixa’ls en aigua unes setmanes fins que emetin arrels i puguin arrelar amb seguretat.

Si et ve de gust descobrir aquesta elegant i alhora gairebé indestructible planta, podràs trobar-les en el nostre Garden Center pràcticament durant tot l’any.

T’esperem!