Les al·lèrgies apareixen quan el sistema immunitari reacciona davant una substància estranya (com el pol·len, el verí d’abelles o la caspa de les mascotes) o un aliment que no provoca una reacció en la majoria de les persones.

L’al·lèrgia és una defensa del cos davant alguna cosa que no funciona bé en l’organisme. Ocorre quan el sistema immunitari, quina funció és defensar el cos contra invasors nocius, allibera una resposta contra alguna cosa que no és necessàriament perjudicial. Els símptomes de la resposta al·lèrgica poden variar des de reaccions lleus o intenses, a casos fatals.

Els animals pateixen d’al·lèrgies igual que els humans, només que als primers els resulta difícil comunicar-nos els seus patiments. La majoria dels animals, a causa d’una dieta inadequada o l’exposició a substàncies contaminants, poden experimentar una depressió en el seu sistema immune. Aquesta és la mala notícia. La bona és que avui dia sabem més que mai sobre com ajudar al sistema immunitari.

Ningú, incloent als animals, podria viure massa si no fos per aquest sistema. Habitem un món hostil, ple de virus, bacteris i paràsits. El sistema immunitari animal s’ha desenvolupat al llarg de milions d’anys, i està preparat per atacar unes substàncies anomenades antigens. Un antigen és una molècula o compost que assenyala la presència d’un invasor en el cos. Quan el sistema immune d’un animal detecta un antigen, intenta repel·lir-lo. Aquest procés activa les cèl·lules defensores, que ataquen directament a l’invasor. Aquestes cèl·lules defensives es diuen anticossos.

Les substàncies més utilitzades per combatre al·lèrgies són els antihistamínics, uns fàrmacs que alleugen els símptomes al·lèrgics. Però, justament, alleugen els símptomes, no eliminen les causes. Els propietaris de mascotes són generalment incapaços de detectar les al·lèrgies en els seus animals, especialment al començament. Adverteixen que hi ha un problema recentment quan veuen a l’animal molest o troben en la seva pell erupcions o ferides humides. Per aixó, la prevenció és el millor remei.

Els símptomes d’al·lèrgia varien, des de dificultats respiratòries fins erupcions cutànies com les que hem descrit. El diagnòstic és complicat. Podem realitzar costoses proves dermatològiques o anàlisi de sang per determinar amb exactitud les substàncies a les que l’animal és al·lèrgic, però el millor és oferir-li una dieta adequada i suprimir qualsevol producte químic amb que estigui tractant a la seva mascota.

Les al·lèrgies alimentàries són les fonts més comuns de problemes per a persones i animals. Els additius que contenen molts aliments poden causar problemes físics i mentals. Una al·lèrgia alimentària pot provocar símptomes de variada intensitat, arribant fins i tot a causar la mort. Tots hem sentit parlar de violentes reaccions sofertes per humans o animals davant el MSG (monoglutamato de sodi). Aquestes afeccions poden ser difícils de diagnosticar, per la qual cosa la millor mesura és evitar que la seva mascota entri en contacte amb químics i additius d’ús intern i / o extern.

També hi ha al·lèrgies a picades d’insectes. Les nostres mascotes poden patir d’al·lèrgia a les puces, o de serveres reaccions anafilàctiques a les picades d’abella. S’ha descobert que les injeccions intravenoses de vitamina C són un tractament d’emergència molt efectiu contra al·lèrgies severes.

Les al·lèrgies més comunes en els animals són les de tipus dermatològic, entre elles la dermatitis i les taques vermelloses. Les causes habituals de les dues són una dieta inadequada. A vegades la reacció consisteix en una petita taca i altres vegades s’estén, causant picor; l’animal es grata i això pot conduir a una infecció bacteriana.

Atès que moltíssims animals són propensos a les al·lèrgies, les companyies farmacèutiques estan realitzant incansables investigacions per trobar medicaments que només combaten els símptomes. Els consumidors paguem els costos d’aquests estudis que no ofereixen, gairebé mai, veritables solucions. Per això hem de recordar que la millor solució és la prevenció.