Amb una mitjana de 15 centímetres d’alçada, inclosos els cinc de la cua, aquest animal desperta en nens i adults un sentiment de tendresa que convida a acariciar-lo.

Molts el comparen amb un petit peluix d’hàbits molt particulars, ja que és un animal nocturn: dorm de dia i s’anima quan comença a caure la tarda.

De qui parlem? De l´Hàmster.

Aquesta petita mascota és ideal si busquem un animal de companyia juganer, que agradi als nens i, sobretot, que sigui fàcil de cuidar. Per les seves característiques és una primera mascota ideal, sobretot en llars on hi ha nens.

Anem a endinsar-nos una mica en la vida d’aquest petit i graciós rosegador. Les races més conegudes que podem trobar, quina és la seva alimentació més adequada, com mantenir la seva salut en òptimes condicions, a quines malalties se sol enfrontar i com ha de ser la seva gàbia.

 

RACES D´HÀMSTERS

Hàmster Daurat

L´hàmster daurat és sens dubte el més popular de la seva espècie i està present en milions de llars de tot el món. També aquest hàmster és conegut com hàmster sirià, ja que el seu descobriment va ocórrer a Síria, de la mà del zoòleg George Robert Waterhouse.

 

La seva grandària és superior que el d’un altre tipus d´hàmster com els siberians, de Roborowski o els xinesos. El seu pes mitjà està entre 90 i 150 grams, té una mida entre 13 i 15 centímetres, sent la femella més gran que el mascle. Aquest tipus d´hàmster el podem trobar amb els cabells curts o amb els cabells llargs, anomenats també d’angora.

Hàmster Rus

L´hàmster rus és una varietat  d´hàmster que arriba a suportar temperatures tan fredes que arriben als -25 graus centígrads. És originari del nord de Rússia on habita lliure en la naturalesa, encara que avui dia és molt senzill criar-los en captivitat. Quan es troben en llibertat els seus enemics mortals són les guineus, llops, serps, àguiles i qualsevol altra raça d’animals rapinyaires.

 

Té una mida entre 8 i 10 centímetres i el seu pes es troba entre 30 i els 40 grams. L´hàmster rus mascle és més gran en grandària que la femella. Generalment és una mica més petit que l´hàmster daurat.

Hàmster de Roborovski

Aquest tipus d´hàmster és el més petit de l’espècie d´hàmster. Les seves cures són més especials que la dels altres rosegadors ja que solen ser més fràgils.

Generalment no es poden agafar molt fàcilment per la seva diminuta grandària, encara que tot això no els treu per seguir sent uns hàmsters simpàtics i divertits.

 

Té una mida d´uns 5 centímetres i el seu pes oscil·la entre els 14 i 20 grams. La mida de gàbia per a aquest rosegador no pot ser com la resta d´hàmsters ja que per la seva mida podria escapar-se. Per aquest motiu aquest tipus d´hàmster solen viure en gàbies especials amb parets llises per exemple de plàstic.

Hàmster siberià

L´hàmster siberià és molt semblant a l´hàmster rus, encara que és menys comercial a les botigues. El més especial d’aquest tipus d´hàmster és que el color del seu pelatge canvia a l’hivern a un altre color.

 

Té una mida entre 8 i 10 centímetres, i el seu pes és d’uns 60 grams, una mica més que l’hàmster rus. En aquest tipus d´hàmsters el mascle és una mica més gran que la femella al contrari del que passa amb l´hàmster daurat.

 

LA DIETA D’UN HÀMSTER

Ha de ser rica en fibra. Hem de procurar donar-li una dieta variada. Amb els cereals i llavors es cobreixen les necessitats d’hidrats de carboni i de fibra. La fruita i la verdura les de líquids i vitamines. No hem d’oblidar que és imprescindible proporcionar-li proteïnes.

No hem de donar-li les sobres del nostre menjar als hàmsters, ja que la sal, les espècies, el greix i les coses dolces els fan mal. Al contrari del que molts creuen, la majoria dels animals no saben diferenciar els menjars que li fan mal de les que són saludables per a ells.

CEREALS I LLAVORS

Els cereals constitueixen la dieta bàsica d’aquests animalets, ja que tenen un alt contingut en hidrats de carboni. El menjar d’hamsters que venen a les botigues solen ser bastants completes.

VERDURES

Ha d’estar del temps, mai de la nevera, i s’ha de rentar molt bé i assecar-la abans de donar-la als hàmsters.

Molt bones: mongetes (beines sense faves grans), blat de moro, patates, pèsols, naps, cogombre, fonoll, tomàquets, carbassó, espinacs, cigrons i llenties.

 

Molt dolentes: les verdures flatulentes com ceba, porros i faves.

FRUITES

Molt bones: pomes, peres, plàtans, préssecs, prunes, albercocs.

Males: cítrics i kiwis (no les solen tolerar bé, però se’ls poden donar molt de tant en tant i en quantitats molt petites)

Fruits secs: en molt petites quantitats, en cru (sense torrar ni sal) avellanes, nous, cacauets, castanyes, ametlles i pipes (de gira-sol o de carbassa).

PER DESGASTAR LES DENTS

Les ja conegudes barretes de menjar, les pedres de calci i / o sals minerals, branquetes de faig, bedoll, avellaners i arbres fruiters.

L’AIGUA

Si se li dóna una quantitat de verdures i fruites diàries no seria necessària, però no està de més tenir un abeurador per si de cas. L’aigua se li pot donar la de l’aixeta (sempre que sigui potable i nosaltres també la beguem) si no és millor passar-se a l’aigua embotellada. 

 

SALUT

L’alimentació ha de ser variada i nutritiva; vegetals frescos i un complement de proteïnes. L’excés de llavors i aliments grassos produeix obesitat.

L’aliment preparat ha de ser el més fresc possible i s’han de retirar de la gàbia dels aliments que a les poques hores no hagin estat ingerits pel hàmster.

Procurar no donar-los dolços i evitar els canvis bruscos d’alimentació per no produir trastorns intestinals.

 

MALALTIES

Hi ha una gran llista de malalties que el nostre hàmster pot contraure. Per això tan important és la higiene del seu habitacle i de cada un dels elements que en ell es troben com els seus jocs, la menjadora, l’abeurador … com una correcta alimentació sana i equilibrada amb aliments de primera qualitat.

Per a la seva major rapidesa en poder-li administrar el tractament adequat, el més convenient és que sempre estiguem molt atents si ha canviat el seu caràcter, si es troba apàtic, si no menja com sempre, si es troba arraconat a la seva gàbia.

En aquests i altres casos en què ens adonem que alguna cosa és diferent o diferent del que hem de fer és acudir el més aviat possible a una clínica veterinària, on el veterinari ens pugui indicar el que li passa.

 

D’aquesta manera ja podem començar a administrar-li la solució i seguirem vigilant la seva evolució, i sempre farem cas al que ens hagin indicat a la clínica.

Entre les malalties més freqüents a què l’animal haurà d’enfrontar es troben:

Diarrea: en general està malaltia està associada als problemes de salut que el nostre hàmster pugui tenir per haver ingerit menjar en mal estat o no trobar-se en un lloc on les condicions higièniques no siguin prou acceptables.

Tot això pot causar-li malalties i trastorns estomacals. El més freqüent per ajudar a posar-se sa, és subministrar una dieta sana, fresca i neta, a més de fer més neteja a la seva gàbia. D’aquesta manera en uns dies tornarà a estar com sempre, sa, simpàtic i divertit.

Xoc tèrmic: l’origen d’aquesta malaltia es troba en l’exposició perllongada al sol. Ens adonarem que li està donant un cop de calor perquè l’animal tindrà una respiració molt accelerada.

Si ens trobem en aquesta situació el que hem de fer és traslladar-lo a un lloc més fresc i empaparli la boca amb un drap humit. D’aquesta manera aconseguirem disminuir la temperatura.

Refredaments: solen aparèixer quan el hàmster ha estat exposat a unes temperatures extremes o corrents d’aire. Per evitar que emmalalteixi hem de fer especial atenció a la temperatura on es troba la seva gàbia així com als canvis bruscos de temperatura. Generalment el veterinari ens indicarà que li devem d’administrar algun antibiòtic.

Mossegades: vénen provocades pel contacte amb altres hàmsters. Les mossegades que no són greus, normalment no solen anar acompanyades de sang, mentre que aquelles que són profundes hauran de ser tractades per l’especialista.