Gran o petit, clàssic o de disseny, de terracota, metall o altres materials, un contenidor amb la combinació de plantes adequada pot convertir-se en el focus d’atenció que dóna vida a un espai o l’element decoratiu que defineix una terrassa o un pati. L’èxit està en saber barrejar.

Si els testos i jardineres de la terrassa -de tants tipus, formes, materials i mides com existeixen avui- resulten de per si atractius, quan es tracten com una composició, en la qual es combinen diferents materials i plantes per aconseguir un efecte determinat, esdevenen un element decoratiu de primer ordre en qualsevol porxo, terrassa o entrada.

Fins i tot poden actuar com el focus d’atenció que dóna sentit a un racó oblidat. O ser els protagonistes absoluts d’un pati o un jardí petit.

Les claus per crear amb èxit un bon cossiol combinat són les mateixes que regeixen qualsevol exercici de composició:

Pensar on es necessita una peça així. Si un espai s’omple d’elements singulars només s’aconsegueix una gran confusió, en què a la fi cap té importància.

Tractar d’imaginar quina forma i mida desitgem que tingui, i des de quin lloc o llocs es veurà més habitualment. Es pot fer la prova amb caixes o vells contenidors de plàstic per fer-se a la idea de si la mida o la ubicació són les correctes i quina forma de contenidor seria la més adequada. Si l’espai no és gran, els testos alts i estrets són una bona opció. També caldrà decidir l’estil i color del test; si volem que entoni amb l’entorn o, per contra, que produeixi un fort contrast; si preferim un toc formal, rústic o high tech.

Decidir quin és el complement ideal de plantes o altres elements per a la jardinera i el lloc escollits. En les composicions de plantes en jardineres es sol buscar l’equilibri combinant diverses mides, formes diferents, fullatges de colors i textures variades i floracions que introdueixin color i variació al llarg de l’any.

Només plantes compatibles

Tot i que un cossiol combinat es dissenyi atenent a raons estètiques, s’han d’escollir espècies compatibles pel que fa a exigències.

Per això, abans d’utilitzar-les convé que demanis consell al teu centre de jardineria o investiguis les necessitats específiques de cada planta o grup de plantes: exposició, temperatura, humitat i aptitud per a ser cultivades en test.

De tota manera, descarta les plantes d’arrels molt desenvolupades, com baladres i Ceanothus, arbres de gran volum i espècies molt àvides d’aigua.

La importància dels contrastos

En general són bons els contrastos entre fullatges foscos i clars, variegats o platejats; fulles brillants i mats; grans i petites.

Un consell per no equivocar-se: no combinar espècies de formes i fullatges semblants. Per exemple: si un boix i un murta estan junts cap dels dos resultarà vistós, mentre que cada un per separat amb una Lobulària i una heura a la base resultarà un èxit encara que no sigui la més original de les composicions.

Per acabar de donar un toc de color es pot complementar amb alguna flor de temporada com pensaments, petúnies mini o calibrachoas, que es van canviant segons l’estació.