La calor desperta els paràsits que ataquen gossos i gats. Entre ells, hi ha les paparres i les puces. I també augmenta el nombre de mosquits, com el perillós flebotom que transmet la leishmaniosi.

Però com evitar picades i hostes no benvinguts al cos del seu can o felí? Com s’explica a continuació, fer servir repel·lents és important, però també cal recórrer a altres proteccions, com fer servir xarxes mosquiteres i deixar que l’animal dormi dins de casa.

La calor de la primavera i després de l’estiu implica alguns perills per a gossos i gats. Quan arriba la calor, és important que les nostres mascotes disposin sempre d’aigua fresca abundant per hidratar-se; però també és essencial protegir els animals dels paràsits externs, ja que poden arribar a ser molt perillosos.

Aquest augment de la temperatura desperta paràsits com les paparres i les puces, però també creix el nombre de mosquits molt perillosos per a gossos i també per a felins, com el transmissor de la leishmaniosi: un flebotom.

El millor remei contra ells, recorden els experts, és fer servir repel·lents com les populars pipetes o els collarets antiparasitaris.

Un consell que cal no oblidar: pipetes i collarets han de ser adequats a l’espècie (no és el mateix si es tracta d’un gos que d’un gat), al pes i l’edat del seu amic de quatre potes. Per això, el millor és demanar consell al vostre veterinari que explicarà la millor solució per a cada cas en concret.


Quins són els mosquits més perillosos a l’estiu?

El mosquit més perillós per al can o el felí a la primavera i l’estiu és el flebotom, que transmet la leishmaniosi. I la millor manera d’evitar-ho és amb pipetes o collarets antiparasitaris específics contra la leishmaniosi. El risc no és cap broma: un animal desprotegit pot patir fins a 700 picades en una nit.

A més, hi ha vacunes contra la leishmaniosi. I tampoc no està de més la utilització de barreres físiques, com mosquiteres, i que la mascota estigui dins de casa al capvespre, ja que quan cau el sol els mosquits són més actius.

Tampoc cal descuidar els paràsits intestinals, els ous dels quals són microscòpics i per tant passen totalment desapareguts.

La gent es confia i creu que perquè no hi hagi cucs adults a la femta, la mascota no té paràsits, i això no sempre és cert. Un animal adult pot suportar una elevada càrrega parasitària i no tenir cap símptoma, o aquest ésser passar desapercebut a ulls del propietari.


Com reconèixer si el seu gos o gat ha estat atacat per un paràsit?

Els signes d’una picada o infecció per paràsits depenen de si es tracta de cucs intestinals -en aquest cas, els vòmits i les diarrees són freqüents- o de la picada d’una paparra.

En general, hi ha diversos símptomes que ens poden posar en alerta, entre ells, la falta d’alegria o apatia, falta de gana, un pèl pobre i brut que cau més del normal i, en ocasions, diarrees. Aquests senyals d’alarma, a més, poden no ser gaire clars al principi. Per això, davant del menor dubte el millor és consultar amb el veterinari.

Altres vegades, no hi ha res estrany al can o felí, ja que hi ha malalties que avancen de forma silenciosa. Passa si la paparra ha transmès alguna malaltia a l’animal, que progressarà amb més lentitud. Això explica perquè els veterinaris insisteixen tant en la necessitat de la revisió mèdica anual per al seu millor amic pelut: la prevenció és la millor protecció.